Crea un àlbum de l’arbre genealògic amb proves i respecte per la privacitat de les persones vives

Comença el teu àlbum de l’arbre genealògic amb una persona documentada, una pregunta concreta i un registre de recerca. Posa cada fet al costat del document que el sustenta, etiqueta les històries familiars no confirmades com a pistes i no com a fets, i demana permís als familiars vius abans d’incloure o compartir les seves dades personals. El resultat pot ser proper i de lectura agradable sense amagar què se sap, què és incert i què encara cal investigar.

Fes que l’àlbum sigui un registre de proves, no només un esquema

Un arbre genealògic inspira més confiança quan mostra com s’ha establert un parentiu o un esdeveniment vital. Acompanya cada afirmació important d’una nota breu que permeti resseguir-ne l’origen: d’on prové la informació, què diu el document i quan el vas consultar.

Les normes del Board for Certification of Genealogists recomanen documentar els fets, avaluar les proves, resoldre les discrepàncies i redactar conclusions basades en les proves més sòlides. Fes-ne un hàbit pràctic, no un motiu per ajornar l’àlbum.

Fes servir 3 etiquetes clares per a les proves

Assigna a cada parentiu, data, lloc o història una d’aquestes etiquetes a les teves notes. Les etiquetes eviten que una història atractiva es converteixi silenciosament en un fet afirmat.

• Conclusió fonamentada: els documents disponibles sustenten l’afirmació, i qualsevol discrepància important s’explica en una nota.
• Dada extreta d’un document: un document o una imatge concrets recullen la dada, però pot ser que, per si sols, no permetin establir el parentiu més ampli. Per exemple, una inscripció de defunció pot indicar el nom d’un progenitor, però cal llegir-la juntament amb altres proves.
• Història familiar o pista de recerca: algú ho recorda, una nota antiga ho suggereix o un arbre en línia ho repeteix, però encara no has trobat prou documents que ho sustentin.

No converteixis una etiqueta en un veredicte definitiu. Un document acabat de trobar pot reforçar, debilitar o canviar una conclusió. Un àlbum rigorós fa visible aquesta revisió en lloc de sobreescriure silenciosament el rastre anterior.

Comença per les persones i les preguntes que pots concretar

Comença per tu, el pare o la mare, un avi o una àvia, o una altra persona les dades bàsiques de la qual la teva família pugui identificar. Escriu una pregunta delimitada en lloc de començar per un cognom llunyà. Alguns exemples són: «Eren Maria Soler i Josep Pujol els pares d’aquest Joan Pujol?» o «De quin poble va marxar Elena García abans d’arribar a l’Argentina?». Són preguntes il·lustratives; la teva pregunta hauria d’identificar una persona, un parentiu o un esdeveniment, i un lloc i una època probables.

En una primera passada, reuneix allò que ja tens: certificats, cartes, fotografies identificades, recordatoris de defunció, llibretes i converses amb familiars. Tracta un record com a context, anota qui el va compartir i quan, i no el consideris un substitut d’un document.

La guia de genealogia dels Arxius Nacionals dels Estats Units enumera grups documentals com ara censos, documents militars, d’immigració, de naturalització i de terres. La lliçó útil també és aplicable fora dels Estats Units: deixa que el lloc i l’esdeveniment vital de la persona orientin la cerca documental següent, en lloc de cercar en totes les col·leccions alhora.

Per començar amb una conversa, fes servir les preguntes orientatives de com enregistrar una història familiar a casa. Conserva l’enregistrament o les notes amb el permís de la persona i amb la data. Un record explicat oralment pot apuntar a un poble, un sobrenom, un ofici o un document que valgui la pena comprovar.

Copia aquesta fitxa de registre de recerca abans de cercar

Un registre de recerca evita que repeteixis cerques i proporciona a l’àlbum un rastre transparent. Fes una entrada per a cada cerca útil, incloses les que no han donat cap resultat. Copia la fitxa següent en una llibreta, un document o un full de càlcul.

Registre de recerca de l’arbre genealògic

Pregunta de recerca: Què intento establir exactament?

Persona o grup familiar: Inclou les variants conegudes dels noms, les dates aproximades i els llocs.

Informació de partida: Escriu allò que la família ja explica o conserva. Identifica cada element com a record, nota, peu de fotografia, certificat o un altre tipus d’element.

Arxiu o lloc web consultat: Indica el nom de l’arxiu, la col·lecció, el catàleg o l’element conservat per la família. Inclou l’enllaç directe al document o el número de referència quan estigui disponible.

Termes de cerca i data: Anota les grafies, els llocs, els intervals de dates i el dia en què has fet la cerca.

Què diu realment la font: Transcriu els noms, les dates, els llocs i els parentius rellevants. Mantén la interpretació separada de la transcripció.

Estat de les proves: Conclusió fonamentada, dada extreta d’un document, història familiar o pista de recerca.

Discrepàncies o buits: Anota les diferències d’edat, grafia, lloc, noms dels progenitors o altres dades. No calculis la mitjana de dates contradictòries per crear una data nova.

Acció següent: Identifica una font següent concreta, una persona a qui preguntar o una consulta a un arxiu.

Un registre és especialment útil quan els noms són habituals o les grafies canvien. Una cerca sense resultats no demostra que un esdeveniment no es produís.

Fes servir els arxius públics catalans i espanyols com a eines de descoberta

Per a les branques familiars catalanes, Arxius en línia és el portal de la Generalitat de Catalunya per als fons, els documents i els objectes digitals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, la xarxa d’arxius comarcals i alguns arxius municipals i privats. Proporciona descripcions i informació contextual de materials que inclouen fotografies, mapes, documents audiovisuals i sonors. Cerca la localitat d’un avantpassat i les grafies alternatives juntament amb el cognom, i desa el nom de la col·lecció i la referència al registre.

Un resultat de catàleg és una pista, no una prova. Llegeix-ne la descripció completa, identifica l’organisme productor i la data, i comprova si el resultat és una imatge, una descripció o un document que cal sol·licitar. Les condicions del portal distingeixen l’ús per a recerca privada d’altres usos i exigeixen tenir en compte la protecció de dades personals i els drets d’imatge; consulta les condicions de l’arxiu que custodia el document abans de reutilitzar una imatge.

Per a una recerca més àmplia a Espanya, el Portal d’Arxius Espanyols, PARES, del Ministeri de Cultura, publica descripcions i imatges digitals de fons d’arxius estatals, però adverteix que no tots els documents descrits tenen una imatge. Conserva la descripció i la referència de l’arxiu, i després planifica una sol·licitud o una cerca de seguiment en lloc de suposar que l’absència d’una imatge en línia significa que el document no va existir mai.

Si la teva recerca travessa fronteres, repeteix el mateix mètode: identifica el lloc i el període, fes servir un catàleg oficial d’arxius sempre que sigui possible, registra la cerca i llegeix el document en el seu context. No dedueixis un parentiu biològic o legal només a partir d’un cognom compartit.

Demana permís abans d’escriure sobre persones vives

Les persones vives mereixen un criteri diferent del que s’aplica als avantpassats. La Comissió Europea explica que les dades personals són informació relativa a una persona física viva identificada o identificable, i que recollir-les, emmagatzemar-les i compartir-les són formes de tractament. La seva visió general també assenyala que les dades de persones difuntes queden fora de l’RGPD, mentre que un ús que vagi més enllà d’un àmbit estrictament personal o domèstic pot comportar obligacions de protecció de dades. Consulta l’explicació de la Comissió Europea sobre la protecció de dades per obtenir-ne la visió general oficial.

Per a un àlbum familiar, demana permís abans d’incloure una persona viva en qualsevol material que es comparteixi més enllà d’un fitxer de treball privat. Pregunta per separat pel seu nom, les dades de naixement, la fotografia, l’enregistrament de veu, la informació de contacte i les històries familiars delicades. Indica qui ho veurà, si es podrà copiar o publicar en línia i com podrà canviar la seva resposta. Anota la data i l’abast del permís al registre de recerca.

Això no substitueix l’assessorament jurídic local. Les lleis de privacitat i les normes d’accés als arxius varien segons el país i les circumstàncies. El codi ètic del BCG també exigeix el consentiment informat o l’eliminació de les dades identificatives abans de publicar informació personal, genealògica o genètica revelada per algú. En una versió destinada al públic, omet les dates exactes de naixement, les adreces, les dades de contacte, els números d’identificació, la informació mèdica i els conflictes familiars privats, tret que hi hagi un motiu clar i adequat i es disposi de permís.

Conserva 2 versions quan calgui: un fitxer de recerca privat amb accés restringit i un àlbum que es pugui compartir només amb les dades aprovades. Cal respectar sense discutir la decisió d’un familiar de no participar-hi.

Converteix la recerca en pàgines que vingui de gust llegir

Un bon àlbum no necessita una pàgina per a cada nom. Crea una estructura reduïda i clara:

1. Esquema inicial: un arbre senzill que mostri només els parentius l’estat dels quals puguis explicar.
2. Pàgina personal: nom preferit, variants del nom, dates i llocs amb l’etiqueta corresponent de les proves, un relat breu i una nota de font.
3. Pàgina de lloc: un mapa, una fotografia o una descripció breu que expliqui per què un poble, un carrer, una parròquia, un lloc de treball o una ruta migratòria són importants per a la família.
4. Pàgina d’història: un testimoni oral clarament identificat, atribuït a qui el va explicar i datat. Mantén-lo separat de la nota de proves.
5. Pàgina de notes de recerca: preguntes sense resposta i pistes següents, perquè fills i nets puguin continuar sense haver d’endevinar per on començar.

Per exemple, un peu de fotografia il·lustratiu podria dir: «Història familiar, explicada per Ana Ruiz el maig de 2026: el seu avi va anar de Lleida a Barcelona per treballar. Pista de recerca: cercar documents de residència, feina o viatges abans de presentar el trasllat com un fet establert». Això preserva la veu del testimoni i alhora és honest sobre el seu estat.

Fes servir còpies o escaneigs per a les pàgines de treball i conserva els originals protegits. Quan les fotografies passin a formar part de l’àlbum, la guia relacionada sobre la conservació de fotografies familiars et pot ajudar a planificar-ne la cura separadament del procés de recerca.

Preguntes freqüents

Necessito un document abans d’afegir algú a l’arbre?

No. Afegeix la persona com a pista de recerca o història familiar clarament identificada. No situïs un parentiu no confirmat a l’esquema principal com si estigués establert. Inclou la font de la pista i el document següent que tens previst cercar.

Un arbre genealògic en línia és una prova?

Tracta’l com un indici, no com una prova definitiva. Anota’n l’autor, la data de consulta i els documents que s’hi citin, i després cerca tu mateix els documents originals en què es basa. Això segueix la pràctica guiada per les proves de citar les fonts realment utilitzades i contrastar les conclusions amb les proves més sòlides disponibles.

Què he de fer quan 2 documents discrepen?

Conserva totes dues dades al registre, identifica què diu cada font i pregunta’t quina font es va crear més a prop de l’esdeveniment i qui la va crear. Cerca documents addicionals que expliquin la diferència. No amaguis la discrepància; resoldre proves contradictòries forma part de l’estàndard de prova genealògica.

Puc incloure familiars vius en un àlbum imprès?

Demana’ls permís si l’àlbum es compartirà més enllà del teu ús privat, i explica’ls a qui anirà destinat. No incloguis dades personals exactes en una còpia de distribució àmplia tret que la persona hi hagi consentit expressament. Per a la publicació en línia o en situacions dubtoses, consulta les normes locals aplicables.

Què passa si un catàleg d’arxiu té una descripció però no un document digitalitzat?

Conserva la referència completa al registre. El portal PARES explica específicament que no tots els elements descrits tenen una imatge digital. Comprova si l’arxiu que els custodia ofereix la possibilitat de fer una sol·licitud, concertar una visita o obtenir més informació de catàleg, en lloc de considerar l’absència en línia com un carreró sense sortida.

Fonts i abast

Aquesta guia es basa en les fonts següents:

• Arxius en línia, Generalitat de Catalunya
• Portal d’Arxius Espanyols, PARES, Ministeri de Cultura
• Comença la teva recerca genealògica, Arxius Nacionals dels Estats Units
• Explicació de la protecció de dades, Comissió Europea
• Ètica i normes, Board for Certification of Genealogists

Els portals d’arxius mostren què està descrit o disponible; per si sols no estableixen parentius, i la cobertura de les cerques pot ser incompleta. Comença amb 1 entrada al registre i 1 pàgina etiquetada amb cura. Afegeix només les afirmacions que les teves fonts sustentin, i deixa la resta com a preguntes obertes per a la pròxima persona que investigui la família.

Després d’organitzar les proves i els permisos, pots explorar les eines per a arbres genealògics com una opció per ordenar el material. Conserva el registre de recerca i còpies independents, sigui quina sigui l’eina que triïs.