Funerals humanistes i dirigits per celebrants: una guia per a comiats no religiosos

Honorar una vida única amb la seva pròpia veu

Un funeral no religiós ofereix una manera d’acomiadar-se sense seguir una cerimònia religiosa. El pot dirigir una persona humanista o un altre celebrant, o bé el poden organitzar familiars i amistats. La qüestió central és si les decisions reflecteixen fidelment la persona i tenen en compte les persones reunides.

Un funeral humanista és un tipus de cerimònia no religiosa. Humanists UK el descriu com un comiat personal i digne, centrat en la vida, les relacions i el llegat de la persona. «Servei dirigit per un celebrant» és una descripció més àmplia: els celebrants poden tenir enfocaments diferents, de manera que convé preguntar què ofereixen i si la seva perspectiva s’ajusta als desitjos de la persona difunta i de la família. Ningú no ha d’adoptar una etiqueta o creença concreta per planificar una cerimònia respectuosa. Humanists UK

Algunes famílies prefereixen una trobada tranquil·la i solemne; d’altres volen calidesa, rialles i música. Una cerimònia pot acollir tant el dolor com la gratitud. No cal que sigui alegre en tot moment ni que presenti una vida com si hagués estat perfecta. Una sinceritat amable sovint resulta més personal que un homenatge impecable però genèric.

Comenceu pels desitjos de la persona

Si la persona va deixar instruccions funeràries per escrit, un pla prepagat o altres preparatius, localitzeu-los i llegiu-los abans de fer suposicions. Si no hi ha cap pla clar, convideu familiars o amistats properes a compartir el que saben, tot reconeixent que és possible que una persona no conegui tots els aspectes de la vida d’una altra. A Anglaterra i Gal·les, GOV.UK recomana comprovar si la persona havia fet preparatius i assenyala que el funeral pot organitzar-se a través d’una empresa funerària o directament per la família; els procediments locals són diferents en altres llocs. GOV.UK

Una conversa pot aclarir els aspectes bàsics: la persona hauria volgut una cerimònia religiosa, no religiosa o cap cerimònia? Va indicar un celebrant, un espai, música, lectures o el nom pel qual preferia que s’hi referissin? Hi ha persones que volia incloure, o assumptes privats dels quals no volia que es parlés? Són preguntes orientatives, no pas una exigència de tenir-ho tot clar. Si els desitjos no són clars, no atribuïu a la persona una preferència que no es pugui verificar.

Pot ser útil separar les decisions sobre la cerimònia dels preparatius per a l’enterrament o la cremació. L’espai, l’horari i les instal·lacions disponibles poden determinar què és possible. Una empresa funerària, un crematori, un cementiri o l’espai de la cerimònia us poden explicar els requisits pràctics. Els costos poden incloure serveis professionals i taxes de tercers per l’espai o l’enterrament/la cremació; per tant, demaneu un pressupost desglossat per escrit abans d’acceptar elements opcionals. GOV.UK descriu aquests preparatius per a Anglaterra i Gal·les; les persones que es trobin en altres llocs han de consultar les directrius locals. GOV.UK

Com us pot ajudar un celebrant

Un celebrant us pot ajudar a donar forma a l’ordre de la cerimònia, escoltar anècdotes, preparar un homenatge i guiar la cerimònia el dia de l’acte. Humanists UK diu que els seus celebrants col·laboren amb la família o amistats properes per crear una cerimònia personal, que pot incloure música, lectures i un temps per a la reflexió. El procés i els serveis varien; pregunteu directament què s’hi inclou, com es revisarà l’esborrany i qui llegirà els textos si la persona que havíeu triat després no se sent capaç de fer-ho. Humanists UK

A l’hora de triar algú, podeu preguntar com s’informarà sobre la persona, com gestionarà les diferents opinions de la família, si us enviarà un esborrany perquè en corregiu les dades i què cobreix la seva tarifa. Podeu preguntar si se sent còmode amb un to tranquil o més celebratiu, amb un context cultural concret o amb una cerimònia que inclogui un minut de silenci sense cap pregària en veu alta. Aquestes preguntes ajuden a comprovar si hi ha afinitat; no són una prova del dol ni de les creences de ningú.

Doneu forma a la cerimònia amb alguns elements significatius

Una benvinguda i un esquema. Una breu introducció pot explicar als assistents què passarà i si hi haurà un minut de silenci, música o intervencions. Això és especialment útil quan les persones assistents tenen creences religioses o no religioses diferents.

Un homenatge personal. En lloc d’enumerar tots els èxits, trieu alguns detalls que ajudin a reconèixer la persona: un valor que procurava viure, una expressió habitual, una amistat, una habilitat o un plaer quotidià. Comproveu els noms, les dates i els detalls delicats amb algú que la conegués bé. L’homenatge no ha de resoldre tots els desacords ni revelar la història privada de la família.

Música, poemes i lectures. Trieu material que fos realment important per a la persona o que pugui reconfortar les persones presents. Comproveu que l’espai pugui reproduir la música triada i que les lectures s’ajustin al temps disponible. Pregunteu a l’espai si cal algun permís per reproduir o projectar música enregistrada; no doneu per fet que es pugui reproduir lliurement.

Participació voluntària. Un familiar pot llegir un poema, una amistat pot compartir un record o el celebrant pot llegir en nom d’algú. No s’hauria de pressionar ningú perquè parli en públic. El silenci també és una manera completa de participar. Si s’hi inclou una presentació de diapositives o fotografies, comproveu que les imatges siguin adequades per compartir i que l’equipament, la visibilitat i el so funcionin a la sala.

Un comiat i una trobada. La cerimònia pot acabar amb un comiat, un moment de reflexió o una invitació a reunir-se després. La trobada commemorativa pot fer-se més endavant si els desplaçaments, l’horari o les circumstàncies familiars ho fan més viable. Humanists UK assenyala que es pot celebrar una trobada commemorativa posterior a una cremació directa, cosa que dona més flexibilitat a les persones que no es poden reunir de seguida. Humanists UK

Feu que la participació sigui accessible i respectuosa

Pregunteu a l’espai si té accés sense esglaons, seients, lavabos, assistència auditiva, aparcament o transport públic a prop, i si se sent bé la cerimònia des de tots els seients. Compartiu l’adreça i la informació d’accés amb antelació. Si hi ha assistència a distància, comproveu les normes de l’espai i acordeu qui podrà veure qualsevol enregistrament; no tothom voldrà que es difongui un acte tan delicat.

Oferiu més d’una manera de participar. Les persones assistents poden escoltar, seure en silenci, parlar o recordar en privat. No demaneu a ningú que demostri fins a quin punt coneixia la persona ni que expliqui un record feliç. Tant els infants com les persones adultes poden triar si volen intervenir. Explicar tranquil·lament què poden esperar pot reconfortar, sense dir a ningú com s’ha de sentir.

Una fitxa senzilla per planificar

Abans de reunir-vos amb un celebrant o amb el responsable de l’espai, anoteu tot el que sabeu sota aquests epígrafs: els desitjos de la persona; el to que us sembla adequat; dues o tres històries o qualitats que voleu incloure; música o lectures; possibles persones que hi intervindran; necessitats d’accessibilitat; i límits pràctics com ara el temps, el pressupost o els desplaçaments. Marqueu els punts incerts com a preguntes, no pas com a fets. Decidiu qui confirmarà els noms i els detalls, i qui tindrà l’autoritat d’aprovar la redacció final.

Si hi ha desacord entre familiars, primer identifiqueu què és essencial i què és opcional. Un objectiu compartit —com ara fer una cerimònia no religiosa o breu— pot donar cabuda a interpretacions diferents. Un celebrant o un professional funerari pot ajudar a aclarir les opcions sense fer que els conflictes privats passin a formar part de la cerimònia.

Un comiat que se senti autèntic

La cerimònia més personal no és necessàriament la més elaborada. Una peça musical triada amb cura, alguns records concrets i espai per al silenci poden ser suficients. Manteniu al centre els desitjos coneguts de la persona, corregiu els detalls abans que es llegeixin en veu alta i deixeu espai perquè les persones assistents reaccionin a la seva manera. Un comiat pot honorar una vida sense fingir que el dol és senzill ni exigir que tothom recordi la persona de la mateixa manera.

Fonts i lectures addicionals

• Planificar el vostre propi funeral