Obrir el bagul familiar: com manipular amb seguretat baguls i caixes centenaris

Un bagul oblidat pot contenir tant records familiars com materials delicats. Una primera ullada sense presses ajuda a protegir-ne el contingut i a protegir-vos, sense intentar resoldre d’una vegada tots els problemes de conservació.

Abans d’obrir el bagul

Comenceu per l’habitació, no pas pel pany. Les golfes poden ser caloroses, estretes i difícils per moure-s’hi. Deixeu lliure un pas estable, assegureu-vos que hi hagi bona llum i comproveu que tant el terra com la superfície on reposa el bagul siguin sòlids. Si el bagul és en un prestatge alt, està encastat sota altres objectes o pesa massa per moure’l còmodament, no intenteu aixecar-lo tot sol. Demaneu ajuda o deixeu-lo on és fins que sigui possible establir un pla segur.

Abans de tocar-ne el contingut, examineu l’exterior. Comproveu si hi ha taques d’aigua, fuites actives, humitat, floridura visible, activitat d’insectes, excrements d’animals, olors fortes de productes químics o de tancat, elements metàl·lics solts o una tapa que pugui caure de sobte. Aquests indicis no permeten identificar un perill concret, però són bons motius per aturar-se. No porteu menjar ni begudes a la zona de treball: el menjar i l’aigua poden atreure insectes i rosegadors a prop dels objectes emmagatzemats.

Si sospiteu que hi ha floridura, no obriu ni sacsegeu el material. Mantingueu-ne allunyades les altres persones, especialment qualsevol persona amb asma, al·lèrgies, problemes respiratoris o un sistema immunitari debilitat, i demaneu consell a un conservador o a un professional local adequat. El Canadian Conservation Institute recomana aïllar els objectes patrimonials afectats per floridura i limitar-hi l’accés; les seves recomanacions també adverteixen que els brots més extensos o perillosos requereixen assessorament extern. Una neteja familiar no substitueix aquesta avaluació.

Feu una primera obertura tranquil·la i amb suport

Si el bagul sembla estable i sec, treballeu sobre una superfície despejada i amb prou espai per deixar-hi els objectes. Obriu la tapa lentament, mantenint els dits allunyats de les frontisses i dels punts on us els podríeu pessigar. Una tapa antiga pot pesar més del que espereu o pot no quedar-se oberta. No forceu un pany encallat, no feu palanca en una junta inflada ni estireu una tapa que ofereix resistència. Aquestes accions poden causar-vos lesions i estripar o aixafar el que hi ha a dins. Si el mecanisme no es mou amb una manipulació suau, atureu-vos i demaneu ajuda a algú qualificat per treballar amb el bagul.

Abans de treure res, preneu-vos un moment per observar com estan disposats els objectes. Si voleu, feu una fotografia del bagul obert i de les capes de contingut, sense moure res per aconseguir una imatge millor. Aquest registre senzill us pot ajudar a recordar on heu trobat cada objecte. Anoteu breument la ubicació del bagul, les etiquetes visibles i els noms o les dates que es puguin llegir. Distingiu les observacions de les suposicions: escriviu «sembla que l’etiqueta diu…» en comptes de convertir una lectura incerta en un fet familiar.

Treballeu amb un grup petit d’objectes cada vegada. Manipuleu el paper corrent amb les mans netes i seques; els National Archives dels Estats Units adverteixen que els guants de cotó o de plàstic es poden enganxar al paper, estripar-lo i dificultar-ne una manipulació segura. Les fotografies són diferents: els Archives recomanen utilitzar guants de nitril per manipular còpies i negatius, llevat que estiguin protegits amb fundes de polièster. Si no podeu determinar si un objecte és de paper, una fotografia, metall o un altre material, eviteu manipular-lo sense necessitat i demaneu consell a un conservador.

Manipuleu els objectes fràgils sense forçar-los

Doneu suport a un full o un àlbum per sota en comptes d’aixecar-lo per un cantó. Col·loqueu-lo sobre una superfície neta i plana i eviteu doblegar-lo, aplanar-lo o passar pàgines trencadisses repetidament. Si diversos papers s’han enganxat, no els estireu per separar-los. Deixeu al seu lloc els objectes trencadissos, estripats, escrostonats, humits o que puguin tenir floridura i demaneu assessorament professional. La superfície d’una fotografia pot ser especialment vulnerable, i els diferents processos fotogràfics històrics poden requerir tractaments diferents.

El cuir, la tela, la fusta, els elements metàl·lics i el paper poden envellir de maneres diferents, encara que hagin estat junts en un mateix bagul. Eviteu polir-los, posar-hi oli, fregar-los, ruixar-los o aplicar-hi productes de neteja domèstics. La cinta adhesiva, la cola, les gomes elàstiques i les notes adhesives també poden crear problemes nous. Si una peça d’un objecte s’ha desprès, guardeu-la al costat de l’objecte, dins una funda separada i etiquetada, en comptes d’enganxar-la. No escriviu directament sobre un original; anoteu les dades identificatives en un full o una funda a part.

Els infants i els familiars poden participar-hi sense haver de manipular tots els objectes. Una persona pot llegir les etiquetes en veu alta, una altra pot fer un inventari escrit i una tercera pot fer fotografies. Feu que la participació sigui opcional. Els familiars poden tenir sentiments diferents envers determinats objectes, i ningú no ha d’explicar una història dolorosa o privada per ajudar a preservar-ne un.

Feu una classificació suau i porteu un registre senzill

Feu grups temporals amplis, com ara «cartes», «fotografies», «documents» i «objectes», en lloc de decidir de seguida què té valor. Poseu els números dels grups en paperets separats, no pas als mateixos objectes. Un inventari breu pot incloure un número provisional, una descripció senzilla, els noms o les dates visibles a l’objecte, el seu estat i el lloc on l’heu trobat. Marqueu com a incerta qualsevol informació que no sigui segura. Si en feu còpies digitals, incloeu el número provisional de l’original al nom del fitxer d’imatge o en una nota complementària, de manera que l’escaneig continuï vinculat a la seva font.

Eviteu llençar duplicats o papers que semblin en blanc durant la primera sessió. El revers d’un paper, un sobre o una inscripció poden aportar context. Mantingueu els objectes en l’ordre en què els heu trobat, llevat que hi hagi un motiu clar per canviar-lo, i anoteu qualsevol canvi que feu. Si la tasca us comença a cansar, atureu-vos en un punt natural i cobriu els materials o torneu-los a desar de manera segura. No cal acabar totes les golfes en una tarda.

Després de la troballa, trieu un lloc més segur

Les golfes poden ser el lloc on heu trobat un bagul, però no necessàriament són el millor lloc per guardar-hi papers i fotografies familiars a llarg termini. Les recomanacions dels National Archives indiquen que cal mantenir els arxius familiars fora de les golfes caloroses i dels soterranis humits, allunyats de les fuites i sense deixar-los directament a terra. També recomanen utilitzar contenidors de la mida adequada perquè els objectes no es dobleguin, es desplacin ni quedin massa atapeïts. Si és pràctic, feu servir una carpeta o una caixa de qualitat arxivística; mentrestant, eviteu tornar a posar les peces fràgils en un bagul humit, polsegós o inestable.

Trieu un lloc sec i net, amb unes condicions relativament estables, lluny de la llum solar, els radiadors, les canonades d’aigua i el lloc on es guarda el menjar. No suposeu que posar fotografies en una funda de plàstic corrent o tancar hermèticament un material humit el farà segur. En cas d’exposició greu a l’aigua, floridura activa, danys extensos causats per insectes o pel·lícula en procés de deteriorament, consulteu un conservador o un servei d’arxiu per saber quins passos convé fer. L’emmagatzematge en fred especialitzat d’alguns materials fotogràfics requereix un embalatge i una manipulació adequats; un congelador domèstic no és una solució de conservació per a ús general.

Deixeu que la troballa quedi inacabada

Una primera obertura és un èxit quan els objectes queden més protegits i se’n comprèn millor el context, no pas quan s’han resolt tots els misteris. Anoteu el que sabeu, deixeu obertes les interpretacions incertes i doneu temps i espai als objectes delicats.

Quan us sentiu a punt, convideu els familiars a compartir records només si ho volen. Feu preguntes obertes i senzilles, com ara «Reconeixes aquest lloc?» o «T’agradaria explicar-me alguna cosa sobre això?». Anoteu qui ha compartit cada record i quan, perquè els lectors posteriors puguin distingir els records del que està escrit a l’objecte. Preservar un arxiu familiar implica tant tenir-ne cura física com gestionar-lo amb responsabilitat i consideració: protegiu les proves, respecteu les persones vinculades als objectes i deixeu que la història es desenvolupi a un ritme còmode.

Fonts i lectures complementàries

• Handling Guidelines: Gloves
• How to Preserve Family Archives (papers and photographs)
• Mould Outbreak – An Immediate Response
• Information Leaflet on the Care, Handling, and Storage of Photographs