Conservar cartes i postals manuscrites

Comenceu amb una pausa tranquil·la

Una carta o postal manuscrita és alhora un objecte de paper i un missatge d’un moment concret. El paper pot ser fràgil, la tinta pot haver-se esvaït i el sobre pot dur un mata-segells, una adreça o alguna petita pista del seu recorregut. Conservar-les no requereix equipament sofisticat. El primer pas més útil és anar a poc a poc, preparar una superfície de treball neta i evitar qualsevol cosa que pugui sotmetre el full a pressió. En el cas dels objectes fràgils o malmesos, sovint és més segur guardar-los amb cura que no pas intentar reparar-los.

Abans d’obrir una capsa, penseu què voleu fer. Potser només voleu identificar qui les va enviar, ordenar la correspondència aproximadament o fer-ne còpies digitals per als familiars. Els documents familiars poden contenir informació privada o dolorosa; deixeu que la persona propietària decideixi què vol veure, enregistrar o compartir.

Prepareu un lloc segur per manipular els papers

Trieu una taula neta i seca, amb prou espai per sostenir tota la carta. Mantingueu els aliments, les begudes, els articles per fumar i els bolígrafs lluny de la superfície de treball. Renteu-vos i eixugueu-vos les mans, i eviteu posar-vos crema de mans abans de manipular el paper. Els National Archives recomanen tenir les mans netes i sense crema per manipular paper; els guants poden dificultar el control dels fulls delicats. Les fotografies i els negatius són diferents: les empremtes poden deixar-hi marques permanents, així que seguiu les indicacions específiques per a aquests materials. Indicacions dels National Archives per manipular documents

Treballeu amb pocs documents alhora. Aixequeu un full amb totes dues mans o feu lliscar un suport per sota. Si està enganxat, és fràgil o costa d’obrir, atureu-vos en lloc de forçar-lo perquè quedi pla. Guardeu cada sobre amb la seva carta; el NEDCC ho recomana i adverteix que no s’han de forçar les plecs dels papers fràgils. Emmagatzematge i manipulació del paper segons el NEDCC

Feu servir un llapis tou en una nota de paper separada per apuntar un nom o un ordre; no escriviu directament sobre l’original. Eviteu els clips, les agulles, les gomes elàstiques, les notes adhesives, la cinta autoadhesiva i la cola d’ús domèstic. Poden enganxar-se, tacar, corroir o ser difícils de retirar. Fins i tot una reparació que sembli petita pot acabar arrencant tinta o fibres. La Library of Congress desaconsella específicament l’ús de clips, elements de subjecció, gomes elàstiques, cinta adhesiva i cola en obres sobre paper. Cura del paper de la Library of Congress

Trieu un sistema d’emmagatzematge senzill i protector

Per a les col·leccions familiars d’ús habitual, feu servir carpetes i capses pensades per a l’emmagatzematge arxivístic: sense àcids i sense lignina, i de mida adequada perquè els fulls quedin plans, sense doblegar-se ni lliscar. Agrupeu els documents de mides semblants. No ompliu massa la capsa; la pressió pot arrugar o estripar les pàgines quan les traieu. Si una carpeta conté fulls solts de mides diverses, col·loqueu-los de manera que cap d’ells sobresurti del suport. Les postals es poden guardar en fundes individuals adequades o en carpetes, però eviteu les fundes massa ajustades o que obliguin a forçar-hi la postal.

Les fundes transparents de polièster poden sostenir fulls fràgils, però no són adequades per a tots els casos: l’electricitat estàtica pot aixecar materials pulverulents o que s’escrostonen. Algunes tintes i alguns materials també poden ser sensibles als contenidors amb reserva alcalina. Si una postal és lluent, està revestida o s’escrostonen parts, consulteu un conservador de paper abans d’utilitzar plàstic.

Guardeu la capsa en una zona fresca, raonablement seca i estable de la casa. Eviteu les golfes que s’escalfen, els soterranis humits, els garatges, la llum solar directa, els radiadors, les sortides d’aire i els llocs exposats a fuites de canonades o de la teulada. Mantingueu-la separada del terra i lluny dels aliments que puguin atreure insectes o rosegadors. No intenteu assolir un nivell d’humitat exacte amb aparells improvisats: evitar la humitat i les grans oscil·lacions ambientals és un punt de partida pràctic. Els National Archives adverteixen que una humitat relativa molt baixa també pot fer que els materials es tornin fràgils; per tant, «més sec» no sempre és millor. Indicacions dels National Archives sobre emmagatzematge

La llum pot descolorir el paper i la tinta. Guardeu els originals en un contenidor tancat; si voleu tenir una carta a la vista, exposeu-ne una còpia.

Feu còpies digitals sense posar en risc l’original

Una imatge digital pot facilitar la lectura i la compartició d’una carta sense haver de manipular el paper repetidament. No substitueix l’original, que pot contenir detalls que una digitalització no capta: la textura del paper, un segell en relleu, un mata-segells tènue o el revers. Conserveu l’original després de digitalitzar-lo i poseu una etiqueta a la còpia perquè qui la consulti més endavant sàpiga a quina carta correspon.

Si feu servir un escàner pla, comproveu primer que la postal o la carta sencera càpiga al vidre. No premeu la tapa si això aixafaria, doblegaria o arrugaria el paper. No passeu mai un original fràgil, afeblit, doblegat o valuós per un alimentador automàtic de documents; un embús podria estripar-lo. Si l’objecte és massa gran o delicat per digitalitzar-lo a casa sense risc, feu-li una fotografia des de dalt o consulteu un arxiu, una biblioteca o un conservador sobre un mètode adequat. Els National Archives recomanen conservar els originals dins la col·lecció i indiquen que els escàners amb alimentació automàtica no són adequats per a papers fràgils. Digitalització de documents familiars

Captureu totes dues cares quan sigui pertinent, incloeu l’objecte sencer i assegureu-vos que la imatge estigui enfocada. Deseu una còpia mestra d’alta qualitat abans de crear còpies més petites per compartir. Feu servir noms de fitxer coherents, com ara 1948-06-12-from-Ada-front, només quan en conegueu les dades; si no, feu servir un identificador neutre. Indiqueu com a incertes les dates o els llocs que no siguin segurs, en lloc de convertir les suposicions familiars en fets.

Deseu més d’una còpia dels fitxers digitals importants en llocs separats, com ara un ordinador i una unitat externa, i guardeu-ne una altra fora de casa o en un compte en línia de confiança. Comproveu de tant en tant que els fitxers encara s’obren. Compartiu enllaços o fitxers només amb persones autoritzades a veure la correspondència. Les còpies digitals són més fàcils de reenviar que els papers, així que valoreu si cal ocultar adreces, dades personals o passatges delicats en una còpia per compartir. Mantingueu en privat una còpia mestra de conservació sense modificacions.

Quan cal demanar ajuda especialitzada

Si el paper està mullat, té floridura activa, ha patit danys d’insectes, està molt estripat, s’ha enganxat a altres papers o deixa anar escates, no intenteu netejar-lo, allisar-lo, enganxar-lo amb cinta adhesiva ni separar-lo. Eviteu que l’objecte malmès toqui directament els papers en bon estat i demaneu de seguida orientació a un conservador de paper o a un servei de conservació reconegut. No feu servir productes de neteja domèstics, reparacions amb adhesiu ni calor. Els National Archives recomanen contactar amb un conservador quan l’emmagatzematge i la manipulació segurs no poden resoldre el problema, i assenyalen que els materials mullats o afectats activament per plagues requereixen atenció ràpida. Indicacions dels National Archives sobre reparacions

Pregunteu al conservador per la seva experiència amb documents de paper i les opcions d’avaluació. Pot ser que no calgui cap tractament: una arruga o una tinta descolorida poden continuar formant part de la història de l’objecte.

Un petit arxiu familiar, al vostre ritme

En una primera sessió podeu treballar només amb unes quantes cartes. Guardeu-les amb els sobres, anoteu el que pugueu identificar i demaneu permís abans d’enregistrar o compartir la història de qualsevol persona. Un ordre senzill, unes digitalitzacions acurades i un emmagatzematge estable poden ajudar els familiars a trobar la correspondència, sense que ningú hagi d’explicar tots els detalls.