El bagul del soldat: conservar medalles, plaques d’identificació i correspondència de guerra

Comenceu amb un inventari tranquil

Abans de preparar una exposició, reuniu els objectes en una taula neta i estable, lluny d’aliments, begudes, la llum solar directa i les finestres obertes. Treballeu amb un objecte cada vegada. Si un objecte està brut, s’escrosta, és enganxós o deixa anar pols verda, blanca o vermellosa, no el fregueu per netejar-lo. Feu-li una fotografia allà on és, anoteu-ne l’estat visible i separeu-lo dels altres objectes sense forçar-lo a entrar en una capsa petita. La pols solta, l’escrostonament actiu o la corrosió recent poden indicar que cal demanar assessorament a un conservador. Els tipus de metall i els recobriments superficials varien, de manera que un tractament adequat per a una medalla pot fer malbé una altra.

Renteu-vos i eixugueu-vos bé les mans abans de manipular els objectes. En el cas del metall, uns guants de nitril nets i ben ajustats poden reduir-hi la transferència d’olis i sals; aneu amb compte perquè els guants no s’enganxin a cintes, paper o vores esmolades fràgils. Subjecteu l’objecte per sota en lloc d’aixecar-lo per una cinta, cadena, agulla o peça de fixació corroïda. Si l’objecte sembla inestable o té parts esmolades, deixeu-lo on és i pregunteu a un museu, arxiu o conservador qualificat com heu de procedir.

Feu un inventari senzill abans de separar els objectes. Assigneu a cada peça un número provisional en un paperet a part, no pas damunt de l’objecte. Anoteu què sembla que és, les dimensions si són fàcils de mesurar, les inscripcions, on s’ha trobat, qui se’n fa càrrec actualment i qualsevol relat familiar sobre la seva història. Distingiu el que podeu veure del que algú recorda o sospita. «Nom estampat al revers» és una observació; «concedida per una batalla concreta» necessita proves independents.

Guardeu les medalles i les plaques sense polir-les

Una medalla pot combinar metall, esmalt, una cinta, una anella de suspensió i una agulla. Les plaques d’identificació poden tenir una cadena, metall estampat i, de vegades, altres materials adherits. Aquests components diversos poden reaccionar de manera diferent a la humitat, la llum i la neteja. Eviteu que les peces xoquin entre elles. Una habitació estable, fresca i seca, lluny de soterranis humits, golfes caloroses, filtracions i llum solar intensa, és un bon punt de partida. Eviteu una vitrina tancada en una habitació on és probable que hi hagi condensació o humitat.

Per desar-les, feu servir una capsa neta de qualitat arxivística o un contenidor estable i inert, de mida adequada perquè els objectes no s’hi moguin. Col·loqueu les medalles per separat, amb un paper de conservació adequat o un suport inert per evitar el contacte i l’abrasió. No emboliqueu estretament un objecte inestable ni poseu paper de conservació en contacte amb una superfície solta i pulverulenta. Deseu els registres en paper i les fotografies en carpetes o fundes pròpies, en lloc de premsar-los contra el metall. L’embalatge de paper sense àcids és útil per al paper; això no vol dir que qualsevol contenidor sigui adequat per a tots els metalls. És important demanar assessorament especialitzat si una medalla es corroeix activament o té un valor excepcional.

No poliu una medalla o una placa d’identificació només per fer-la lluir. Els abrasius i els netejadors domèstics de metalls poden eliminar els acabats originals, el xapat, les marques d’ús o indicis necessaris per entendre l’objecte. Un pinzell suau i sec pot ser adequat per treure la pols superficial solta d’un objecte estable, però eviteu raspallar-lo si el material s’escrosta o es desfa en pols. L’ennegriment no és automàticament un motiu per intervenir. El Canadian Conservation Institute assenyala que els riscos per als metalls varien segons el material i l’estat, i recomana una conservació preventiva adaptada en lloc de donar per fet que tots els metalls necessiten el mateix tractament.

Protegiu les cartes i els sobres com a objectes de paper

Les cartes sovint aporten els noms, les dates i els llocs que ajuden a identificar els objectes, però el paper necessita unes cures diferents de les del metall. Manipuleu un full fràgil amb les mans netes i seques, i sosteniu-lo completament. Eviteu desplegar repetidament un plec fràgil o obrir a la força un sobre tancat. Conserveu la carta amb el sobre quan la relació entre tots dos sigui clara, però no feu servir cinta adhesiva, cola, làmines de plastificar, clips ni notes adhesives per unir-los. Si una marca o anotació és important, n’anoteu la ubicació en una nota o fotografia en lloc d’escriure sobre l’original.

Deseu els papers plans, sempre que sigui possible, en una carpeta o capsa de mida adequada, feta amb material de qualitat arxivística, sense àcids i sense lignina. Si un full està estripat, és fràgil o es consulta sovint, una funda de polièster sobredimensionada pot reduir-ne la manipulació; poseu-hi un sol objecte per funda i assegureu-vos que no en sobresurti cap vora. No ompliu massa la capsa ni deixeu que els fulls es dobleguin. Mantingueu els papers fora del terra i lluny de filtracions, humitat, aliments i plagues. Els U.S. National Archives recomanen evitar les golfes caloroses i els soterranis humits, i desar els papers de manera que no es desplacin, es pleguin ni quedin massa atapeïts.

Documenteu la història sense omplir els buits amb suposicions

Escriviu una descripció breu i separada per a cada objecte. Incloeu-hi el nom exactament tal com apareix, la font de la informació i la data en què heu fet la nota. Si la família sap qui guardava l’objecte o com us va arribar, anoteu aquest relat amb les paraules de la persona només si en teniu permís; altrament, resumiu-lo sense cometes i indiqueu que és un record familiar. Deixeu sense resoldre les dates o inicials incertes, en lloc d’escollir l’explicació més atractiva. Una cronologia pot mostrar què està documentat, què es recorda i què continua sent desconegut.

Per exemple, un registre podria dir: «Dues plaques d’identificació, estampades amb el mateix nom; heretades d’una tieta el 2008; dates de servei encara sense confirmar». Afegiu una fotografia de cada cara al costat de l’entrada de l’inventari i anoteu qualsevol dany visible. Deseu el registre escrit a prop de la col·lecció, però no l’adjunteu a cap objecte. Aquesta documentació modesta ajuda els familiars a entendre com s’han establert les identificacions i on podria començar una recerca futura.

Els registres oficials de servei de vegades poden aclarir noms, dates de servei o unitats, però l’accés depèn del país, del registre i de les normes de privacitat. Als Estats Units, els National Archives expliquen qui pot sol·licitar determinats registres de servei i que els registres més recents estan subjectes a restriccions d’accés. No envieu originals irreemplaçables en una sol·licitud de registres; els Archives demanen específicament als sol·licitants que hi presentin còpies dels documents acreditatius i que conservin els originals. Pot ser que un registre no respongui totes les preguntes de la família, i no s’ha de tractar com a prova d’una història que no hi consta.

Compartiu els records segons els desitjos de la família

Una petita trobada per veure els objectes pot consistir simplement a posar una fotografia, una medalla ben sostinguda i una còpia d’una carta damunt d’una taula. Convideu a conversar sense exigir a ningú que parli, recordi detalls o expliqui experiències doloroses. La correspondència de servei i de guerra pot estar relacionada amb el dol, el trauma, lleialtats complexes o relacions privades. Deixeu que la persona més propera a la història decideixi què es pot compartir, i permeteu que els familiars s’apartin o s’hi neguin. Una etiqueta discreta com ara «carta datada el maig de 1944; remitent encara sense identificar» és més respectuosa que un peu de foto dramàtic que pressuposi què sentia qui la va escriure.

Una primera sessió assumible

Trieu un sol objecte i dediqueu una sessió breu a documentar-lo, en lloc d’intentar organitzar tot un bagul. Fotografieu-ne les dues cares, anoteu les marques visibles i descriviu-ne l’estat actual. Poseu-lo en un lloc provisional segur, separat dels altres materials. Després decidiu si és prou estable per a l’emmagatzematge habitual o si és prudent demanar orientació a un conservador. Una col·lecció familiar no necessita un catàleg perfecte per estar ben cuidada. Unes notes precises, una manipulació delicada, un emmagatzematge adequat i el consentiment per compartir els objectes són un bon començament.

Fonts i lectures addicionals

• Com conservar els arxius familiars (documents i fotografies)
• La cura dels objectes metàl·lics: pautes de conservació preventiva per a col·leccions
• Conservació de medalles i cintes militars
• Sol·licitar registres de servei militar
• Si us plau, escriviu sovint: correspondència en temps de guerra